Ni fàcil ni possible

Podria ser més fàcil però no ho és,

i no em penedeixo
perquè potser no tindria gràcia,

o no seria excitant encara que fos lícit.

Puc pensar que no ho hauria de fer
o inclús que seré un mentider acabat
i un frau sense ànima, però no importa.

És un dany inevitable
que s’ha de sofrir per voler el que vull,
per tenir en ment el que saps que tinc
i no ser capaç de treure-m’ho del cap capritxós
que mana per damunt de tot.

Perquè no sé si soc ment o cor,
o les dues realitats,
o cap fora del meu cap en format caprici.

Es un perill gustós,
l’ànima sense racionalitat que colpeja fort
una voluntat inexcusable,

i es que no hi ha excusa possible.

No sé si ho comprens
o no són més que paraules buides
condemnades al naufragi, igual que jo,

però continuaré deixant que la ment del mariner
que ha perdut el rumb dirigeixi.

Encara que no sigui possible.